 |
La Cambra
Oficial de Comerç i Indústria de Valls fou
constituïda el 29 de novembre de 1908. Com totes les altres Cambres de la resta
d'Espanya i de la majoria dels països europeus, es configura com a Corporació
de Dret Públic per a la representació i foment dels interessos generals
del comerç, la indústria i els serveis i com a òrgan consultiu
de l'Administració Pública. |
FUNCIONS
I TASQUES
La
seva tasca, representativa dels interessos generals de l'activitat econòmica,
es manifesta en una actuació constant de foment i promoció econòmica
de la seva demarcació, per damunt dels interessos particulars, motiu pel qual
la llei disposa la pertinença a les Cambres de totes les persones físiques
i jurídiques que tinguin domicili social, sucrusals, agències, factories
o establiments dins de la demarcació i exerceixen o es dediquin al comerç,
la indústria, o els servies. Tal com els defineix la Llei 3/1993 de les Cambres
Oficials de Comerç, Indústria i Navegació d'Espanya.
Pel
caràcter d'òrgan consultiu de l'Administració, realitza
una funció activa de col.laboració i assessorament en l'actuació
gestora dels òrgans de l'Administració central i autonòmica
i de les altres entitats públiques.
En
virtut, doncs, del seu doble caràcter representatiu i consultiu, la Cambra
porta a terme la seva activitat com a centre promotor de l'economia de la seva
demarcació, que coincideix majoritàriament amb la comarca de l'Alt
Camp.
ÒRGAN DE GOVERN
 |
La Cambra està dirigida per un grup d'empresaris de la demarcació,
elegits per tots els electors de la Institució, cada quatre
anys democràticament, que formen el Ple, que és l'òrgan
que marca els objectius a cobrir. |
-El Ple escull el President i el Comitè Executiu. El Ple s'articula
en comissions de treball, l'objectiu del qual és analitzar d'aprop
els problemes dels sectors d'interès econòmic i social.
-El Comitè Executiu és l'òrgan permanent de gestió
i administració de la Cambra. Està format pel President, el
Vice-president, el Tresorer i quatre membres del Ple.
-El President ostenta la representació de la Cambra, és el
responsable de l'execució de tots els acords presos pel Ple.
-Un grup d'empleats i tècnics, al front del qual es troba el secretari
general, s'ocupen de la seva posta en marxa i compliment.
BREU
HISTÒRIA DE LA CAMBRA
Els
estudis relatius al desenvolupament de la vida corporativa econòmica al llarg
dels segles ens presenten, com a organismes precursors de les cambres, les germandats,
els gremis, les corporacions, les guildes i els consolats que, durant l'edat mitjana,
crearen els comerciants i els industrials per a la promoció i la defensa dels
seus interessos. França fou capdavantera en l'establiment de cambres. En
les darreries del segle XVI, ja funcionava a Marsella una cambra de comerç
que vetllava pels interessos dels comerciants i, tot just encetat el segle XVII,
es crearen les de Lió, Rouen, Bordeus, Tolosa de Llenguadoc, Montpeller, la
Rochelle, Nantes, Saint-Malo, Lilla i Baiona. Itàlia autoritzà, l'any
1799, la cambra de Torí. Durant el segle XIX, es crearen les primeres cambres
a Bèlgica, a Alemanya i a Àustria. Cal distingir, però, dos
sistemes bàsics d'organització de les cambres: el sistema anglès
o belga, de cambres de caràcter privat i lliure, que impulsava com a premissa
principal el manteniment d'unes institucions d'associacionisme voluntari, i
el francès, seguit per la resta de països d'Europa, que contemplava
les cambres com a institucions de caràcter oficial, concebudes com a corporacions
públiques. Un reial decret del 9 d'abril de 1886 establí la creació
de cambres de comerç a Espanya, tot i que ja feia un any que funcionava la
de Bilbao. En aquell moment s'autoritzà la creació de cambres oficials
"en los puertos que tengan aduana de primera clase y en las plazas mercantiles
e industriales de Madrid, Alcoy, Badajoz, Burgos, córdoba, Gerona, Granada,
Jerez, Jaén, Lérida, Sabadell, Terrasa, Murcia, Oviedo, Salamanca,
Reus, Valladolid, Santiago y Zaragoza".
El
dia 10 d'abril de 1908, tots els comerciants i industrials de Valls estaven convocats
a una reunió per tal de crear la Cambra Oficial de Comerç. Al cap de
dos mesos, cent dotze vallencs signaren una carta dirigida al Ministre de Foment
en què sol.licitaven la creació de la Cambra vallenca. Així
fou com, a finals d'aquell any, es creà la Cambra de Comerç i Indústria
de Valls.
El
primer reglament de la Cambra de Comerç i Indústria de Valls fou aprovat
pel novembre de 1908. El dia 29 de novembre de 1908, un cop el govern civil tarragoní
hagué tramès el reglament aprovat, la cambra convocà una assemblea
constituent. Durant els mesos següents, les reunions se succeïren amb freqüència.
El dia 29 de gener de 1909 es féu una reunió ordinària reglamentària
en el decurs de la qual es llegí la comunicació del director general
de Comerç i Indústria que declarava oficial la Cambra de Comerç
i Indústria de Valls. I el dia 16 de febrer se signà la presa de possessió
dels càrrecs de la nova junta directiva, presidida per Josep Magriñà
Martí.
El
reglament feia una referència molt abstracta de la jurisdicció de la
cambra. Si bé, inicialment, només comprenia el municipi de Valls, es
deixava una porta oberta a obtenir una delimitació més àmplia.
Una resolució de la direcció general de Comerç, Indústria
i Treball, que depenia del Ministeri de Foment, del 14 de juny de 1912, (ordre del
16 d'octubre del mateix any) accedia favorablement a la petició de la Cambra
de Comerç i Indústria de Reus que la seva circumscripció abracés
els partits judicials de Reus, Montblanc, Falset i Gandesa, mentre que per a les
cambres de Valls i de Tortosa demanava que se circumscrivissin als seus respectius
partits judicials i que la resta de la província correspongués a la
jurisdicció de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació
de Tarragona.
Durant
els anys vint, la intervenció de la cambra fou decisiva per a la recuperació
del mercat del diumenge, a més a més dels altres mercats setmanals.
També fou en aquella època que s'arranjà la carretera de
Valls a Igualada. La intervenció de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria
de Valls fou decisiva. Així mateix, quan es féu la conducció
d'aigua des del pou de la masia Ribas, a la carretera de Puigpelat, cap al torrent
de Bellavista, en direcció a Tarragona, la cambra s'hi oposà, ja
que es tractava de donar aigua de Valls a una altra ciutat. L'actuació
de la cambra en defensa de l'aigua fou constant, tant als anys vint com en altres
ocasions.
Davant
el perill que Valls es quedés sense caserna de la guàrdia civil, per
causa que l'edifici que ocupava era inadequat i es feia difícil trobar-ne
un altre de lloguer, la cambra va fer una subscripció per adquirir el local
del raval del Castell conegut com a Vapor de Carreras. Amb els diners recollits i
amb una aportació de l'Ajuntament es va poder materialitzar l'adquisició
del local i la seva adaptació per a l'ús de la guàrdia civil.
L'any
1931, amb la proclamació de la República, la cambra adoptà el
català en tots els documents de règim interior i en les seves actes.
La
guerra civil suposà, no cal dir-ho un sotrac gegantí per a tota la
vida econòmica i humana de Valls i de tot el país. La Cambra de Comerç
i Indústria en patí molt directament les conseqüències.
No fou fins al 1939 que la cambra pogué reprendre la seva activitat. Davant
la manca de recursos, la junta acordà demanar una quota extraordinària
a tots els beneficiaris de la cambra. Les actes de l'època reflecteixen
les incomptables gestions de la cambra per contribuir a la normalització de
la vida local en diferents aspectes, com el funcionament de Correus, de Telèfons,
de Telègrafs, dels transports, del ferrocarril, de l'electricitat i del
gas, de la reparació i millora de les vies de comunicació... Així
mateix, intervingué en la recuperació de maquinària, en la reconstrucció
dels ponts i, no cal dir-ho, en la normalització de les activitats industrials
i comercials.
Durant
els anys quaranta i cinquanta, la cambra ajudà molta gent a tramitar l'assegurança
social i a adaptar-se als nous canvis en les contribucions. Les circumstàncies,
però, no eren gens propícies. Hi havia moltes pressions per tal que
les cambres desapareguessin o, almenys, s'incorporessin a l'Organització
Sindical del règim, fet que hauria comportat la pèrdua de la seva personalitat
i independència. Aquesta fou una lluita constant de les cambres per a sobreviure
la pressió. El pas dels anys justificà la seva existència.
| ELS
PRESIDENTS |
Albert
Dasca Boada
(1909-1910)
Josep
Magriñà Martí (1911)
Josep
Monserrat Cuadrada (1912-1921)
Francesc
Blasi Cucurull (1921-1925)
Ramon
Tomàs Homs (1926-1930)
Prudenci
Rodón Bofarull (1931-1938)
Josep
Sarret Briansó (1939-1957)
Josep
Ulldemolins Ferrer (1958-1968)
Ramon
Magriñà Batalla (1969-1978)
Josep
Manuel Ulldemolins Ballespí (1979-2002)
Marcel.lí Morera Figuerola (2002-) |
|